VIOLA D’ARC
Instrument musical de corda del grup dels cordòfons fregats.
És probable que els instruments d'arc tinguin el seu origen en els arcs de caça utilitzats a l'Àsia Central cap al s.IX. El descobriment que el fet de fregar una corda tensada podia, a més, produir un so musical va fer que aquests instruments d'arc tinguessin arreu una ràpida difusió. Ja a inicis del s. X els trobem documentats als imperis islàmic i bizantí amb els noms de rabé i lyra. Els instruments de corda fregada entren a Europa per la Península Ibèrica i Itàlia i a inicis del s. XI ja els trobem al països europeus del nord.
Durant l'Edat Mitjana els instruments de corda fregada no tenen ni una forma ni una grandària estandaritzades i responen a la denominació genèrica de fídules i violes. Segons s'utilitzessin els braços o les cames per sostenir els instruments eren denominats violes de braç o violes de cama i les seves mesures podien variar considerablement d'un instrument a un altre.
Les formes d'aquests instruments eren molt diverses i podien anar de formes ovals a formes de vuit. Però totes tenien en comú unes tapes anterior i posterior planes, un mànec diferenciat del cos de l'instrument i un claviller igualment pla, podien tenir de 3 a 6 cordes i sovint l'arc estava profusament decorat.
A la Corona d'Aragó durant el s. XV trobem sovint representacions iconogràfiques de la viola d'arc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada