ÀNGELS MÚSICS
En la pintura renaixentista de temàtica religiosa són molt corrents les representacions d’àngels músics que acompanyen Jesucrist, la Verge o els Sants. La tria dels instruments que apareixen en una pintura no és casual i tots tenen una raó de ser, en alguns casos simbòlica i en altres territorial. Entre els primers, és interessant destacar l’arpa que es considera l’instrument més important (juntament amb la lira) de l’antic orient, l’orgue que fou l’instrument per excel·lència de la música religiosa cristiana i que, com en sonar fa passar aire pels tubs, se’l considera un símbol de l’Esperit Sant. El saltiri i la flauta de tres forats són clars exemples d’instruments populars que reprodueixen una fórmula molt habitual en moltes zones dels Pirineus. La vihuela i el llaüt, per la seva part, són els instruments cortesans renaixentistes per excel·lència que van tenir una gran difusió durant aquesta etapa i que, per contra, van decaure durant el Barroc.
FLAUTA DE TRES FORATS
Instrument musical de vent-fusta del grup dels aeròfons de bisell. La flauta de tres forats pertany concretament al grup dels anomenats flageolets que inclou aquells instruments que disposen d'una canalització que dirigeix l'aire directament al bisell, fet que no es produeix en altres flautes com la quena o la flauta travessera. Són uns instruments molt difosos per tota la Península Ibérica i presenten múltiples variants segons les zones.
La flauta de tres forats és un dels tipus de flautes més antics que es conserven actualment. És molt probable que la primera flauta fos simplement un tub sense forats però aquesta limitació se superà en veure que amb un forat tapat o destapat s'ampliaven sensiblement les possibilitats sonores. Així, fent combinacions entre les digitacions que permeten els tres forats d'aquestes flautes i diferents pressions d'aire es pot passar de l'octava.
L’afinació d’aquestes flautes és complexa, no hi ha un model únic donat que encara avui es continuen fent a mà o amb torns rudimentaris i els forats es fan en base a patrons antics o amb mesures casolanes.
L’afinació d’aquestes flautes és complexa, no hi ha un model únic donat que encara avui es continuen fent a mà o amb torns rudimentaris i els forats es fan en base a patrons antics o amb mesures casolanes.
A la flauta de tres forats, aquests estan disposats dos al davant i un al darrera. A més, es toca només amb la mà esquerra mentre; així, en tenir lliure la mà dreta a l'intèrpret de flauta de tres forats li és possible tocar simultàniament el tambor de cordes (o altres instruments de percussió).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada