El sistema geocèntric

LA TERRA AL CENTRE DE L'UNIVERS – SISTEMA GEOCÈNTRIC

Plató i Aristòtil ja van escriure sobre aquest tema. Per Plató (427 a 347 a.C.), la Terra era una esfera immòbil situada al centre de l'univers i la resta d’objectes celestes es movien al seu voltant seguint òrbites circulars.

Què els va dur a pensar que la Terra era al centre de l’Univers? Segons el seu raonament, les estrelles són fixes, des de la nostra posició d’observació no es detecten canvis en la seva posició i, a més, les constel·lacions sempre tenen la mateixa forma.

Aristòtil (382 a 322 a.C.) va plantejar que l’estat natural dels objectes pesants era el repòs i que per desplaçar-los calia una força que hi actués. Així doncs, què passaria amb l’atmosfera, les plantes o els núvols si la Terra és mogués?. Però llavors, com s’explicaria els canvis de brillantor del planetes?. Una pregunta duia a la següent ...

Claudi Ptolomeu (85 a 165) va escriure l'Almagest, obra que recull el treball de nombrosos astrònoms anteriors. En ell formulava la teoria geocèntrica i durant segles aquesta va ser considerada l’únic model cosmològic correcte.

El model geocèntric considera que la Terra és al centre de l’univers i que totes les estrelles es troben a la mateixa distància d’ella. Els planetes s’hi mouen al voltant seguint l’epicicle (línia de punts petita a la il·lustració), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l’epicicle és uniforme només respecte al punt •, que és l’equant.

LA TERRA AL CENTRE DE L'UNIVERS – SISTEMA GEOCÈNTRIC

Plató i Aristòtil ja van escriure sobre aquest tema. Per Plató (427 a 347 a.C.), la Terra era una esfera immòbil situada al centre de l'univers i la resta d’objectes celestes es movien al seu voltant seguint òrbites circulars.

Què els va dur a pensar que la Terra era al centre de l’Univers? Segons el seu raonament, les estrelles són fixes, des de la nostra posició d’observació no es detecten canvis en la seva posició i, a més, les constel·lacions sempre tenen la mateixa forma.

Aristòtil (382 a 322 a.C.) va plantejar que l’estat natural dels objectes pesants era el repòs i que per desplaçar-los calia una força que hi actués. Així doncs, què passaria amb l’atmosfera, les plantes o els núvols si la Terra és mogués?. Però llavors, com s’explicaria els canvis de brillantor del planetes?. Una pregunta duia a la següent ...

Claudi Ptolomeu (85 a 165) va escriure l'Almagest, obra que recull el treball de nombrosos astrònoms anteriors. En ell formulava la teoria geocèntrica i durant segles aquesta va ser considerada l’únic model cosmològic correcte.

El model geocèntric considera que la Terra és al centre de l’univers i que totes les estrelles es troben a la mateixa distància d’ella. Els planetes s’hi mouen al voltant seguint l’epicicle (línia de punts petita a la il·lustració), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l’epicicle és uniforme només respecte al punt •, que és l’equant.