Cliqueu aquí per veure el powerpoint
Aquest vídeo és una història dels descobriments en l'astronomia:
L'astronomia comença amb els mesopotàmics, fa uns quatre mil anys. Després, els grecs, que eren uns grans geòmetres, van dona-li un impuls fonamental. Malauradament, els romans van paralitzar-la. Però els àrabs van preservar l'astronomia antiga i van fer possible els grans avenços del Renaixement.
A l'edat mitjana, els arabs, traduint els mestres grecs, Ptolomeu, Aristòtil, etc. van fer de pont entre el coneixement dels grecs, que van implementar en nombroses ocasions i el Renaixement.
L'època del Renaixement es produeix un canvi de mentalitat molt important. En el camp del saber, es passa del pensament escolàstic aue unia fe i raó al coneixement experimental, humanista. Pas d’una societat teocèntrica a una antropocèntrica. Noves teories astronòmiques: es passa del model geocèntric, en que la Terra és el centre de tots els cossos celestes, al model heliocèntric en què el Sol és el centre de tot. Primer va ser Aristarc de Samos qui va concebre aquesta idea, però era força avançada per l’època. Fins al segle XVI Copèrnic no va tornar a aquesta idea, però tampoc li van fer cas. Van continuar altres astrònoms importants com Tycho Brahe, Giordano Bruno fins que al segle XVII Galileu va inventar el telescopi i va veure els satèl·lits de Júpiter. D’aquí neix la idea que no tots els planetes giren al voltant de la terra. Arribant a la conclusió que Copèrnic tenia raó. L’any 1992, 350 anys després de la mort de Galileu, el Papa Joan Pau II li va aixecar la condemna d’arrest domiciliari.
A l'edat mitjana, els arabs, traduint els mestres grecs, Ptolomeu, Aristòtil, etc. van fer de pont entre el coneixement dels grecs, que van implementar en nombroses ocasions i el Renaixement.
L'època del Renaixement es produeix un canvi de mentalitat molt important. En el camp del saber, es passa del pensament escolàstic aue unia fe i raó al coneixement experimental, humanista. Pas d’una societat teocèntrica a una antropocèntrica. Noves teories astronòmiques: es passa del model geocèntric, en que la Terra és el centre de tots els cossos celestes, al model heliocèntric en què el Sol és el centre de tot. Primer va ser Aristarc de Samos qui va concebre aquesta idea, però era força avançada per l’època. Fins al segle XVI Copèrnic no va tornar a aquesta idea, però tampoc li van fer cas. Van continuar altres astrònoms importants com Tycho Brahe, Giordano Bruno fins que al segle XVII Galileu va inventar el telescopi i va veure els satèl·lits de Júpiter. D’aquí neix la idea que no tots els planetes giren al voltant de la terra. Arribant a la conclusió que Copèrnic tenia raó. L’any 1992, 350 anys després de la mort de Galileu, el Papa Joan Pau II li va aixecar la condemna d’arrest domiciliari.
El sistema de Copèrnic es fonamentava en l’observació astronòmica, a partir de la qual es demostra que la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol. Aquesta teoria va capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores, posant en dubte la teoria geocèntrica de Ptolomeu i la cosmologia i la física d’Aristòtil. Consegüentment, la ideologia religiosa medieval, basada en un cosmos clos i jerarquitzat amb l’home i la terra com a centre, fou posada en qüestió davant l’evidència d’un univers homogeni i infinit que girava al voltant del Sol.
Aquest vídeo és força interessant:
Aquest vídeo és força interessant:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada