SALTIRI O TAMBORÍ DE CORDES

No hi ha gaires cordòfons que siguin percudits directament per l'intèrpret mitjançant un martell o una baqueta. Aquests instruments són coneguts genèricament com chorus i els comencem a trobar a partir del s XV. Es basaven en la forma del monocordi, amb dues o més cordes generalment afinades a la tònica i a la dominant. L'instrument es percudia mitjançant una vareta de fusta que proporcionava un acompanyament rítmic de bordó (a manera de nota pedal) a altres instruments, generalment flautes de tres forats. Aquesta combinació d'instruments encara pot trobar-se avui en dia al sud de França, amb els noms de tambourin de Béarn o tambourin basque. Al Pirineu català i aragonés el saltiri (o chicotén aragonés) també és un instrument força utilitzat tot i que pot trobar-se en altres zones de Catalunya, Aragó o Castella.
El saltiri consisteix en una caixa de ressonància de fusta allargada amb diverses cordes grosses que són colpejades rítmicament amb una baqueta de fusta o una baqueta metàl·lica. El saltiri no té una gran potència sonora; per això els seus tons greus el fan ideal per acompanyar la flauta de tres forats que amb un so més agut destaca per sobre del saltiri.
Per tocar el saltiri es subjecta l'instrument amb el braç esquerre, apretant-lo contra el pit i mentre, amb la mateixa mà esquerra, es toca la flauta. Simultàniament, amb la mà dreta, es colpejen les cordes del saltiri marcant els ritmes desitjats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada