FLAUTA DE TRES FORATS
Instrument musical de vent-fusta del grup dels aeròfons de bisell.
dijous, 25 d’agost del 2011
saltiri o tamborí de tres cordes
SALTIRI O TAMBORÍ DE CORDES
El saltiri és un instrument musical folklòric de corda del grup dels cordòfons pinçats i/o percudits que també és conegut amb el nom de tambor o tamborí de cordes.Viola de mà
VIOLA DE MÀ O VIHUELAInstrument musical de corda del grup dels cordòfons pinçats. És l’antecedent més directe de la guitarra espanyola.
Orgue portàtil
ORGUE PORTÀTIL
També anomenat orgue portatiu, de mà o de coll, és un instrument musical de vent que forma part del grup dels aeròfons amb teclat.Pandereta
PANDERETA
Instrument musical de percussió del grup dels idiòfons.
Els orígens de la pandereta són remots i sembla que ja a l’antiguitat era utilitzat per diverses civilitzacions.
dimecres, 24 d’agost del 2011
Estructura i contingut del bloc
El Servei Educatiu del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Segrià, posa en marxa un nou itinerari pedagògic adreçat al públic escolar. L’itinerari s’anomena El Camí del Saber: Harmonia, Art i Ciència i pretèn desenvolupar el coneixement científic amb una proposta contextualitzada en l’Estudi General de Lleida del segle XV. Aquest itinerari s'adreça als alumnes d'educació Infantil, Primària i Secundària, així com al public familiar en general.
L’objectiu és oferir un itinerari educatiu des de la perspectiva del desenvolupament del coneixement científic; descobrir l’impacte que va representar per la Lleida baixmedieval la instauració de l’Estudi General, la primera universitat de Catalunya, fundada per un privilegi reial de l’1 de setembre de 1300; elaborar una proposta didàctica partint de quatre de les “Set Arts Liberals”: elQuadrivium: l’aritmètica, la geometria, l’astronomia i la música; i reivindicar la figura d’Alfons Borja com un dels personatges més il·lustres de la història de Lleida.
Aquest nou itinerari s’afegeix als altres cinc ja implementats des de fa dos anys al Museu de Lleida: Història de l’alimentació; Iconografia/Camí de Sant Jaume; Islam i Feudalisme; Seu Vella; i Tècniques Artístiques.
Alfons de Borja i l'Estudi General de Lleida
La ciutat de Lleida em causà una bona impresió, comparada amb València és més neta, ordenada i seriosa, llurs habitants son oberts, austers, parladors senzills i propers.
És una de les zones més pròsperes del la Corona degut al riu i a la seva situació enmig dels tres Regnes. En ocasions supera en activitat política a Saragossa, València i Barcelona.
L´Estudi General es troba vora la catedral i molts mestres son de l´Ordre dels Predicadors.
Vaig anar a residir a una pensió de la plaça dels Gramàtics i em vaig instal.lar en un átic d´una casa.
(1392) Alfons de Borja . Calixte III. Estudiant, Professor, Doctor, Bisbe de València i Papa.
L´ ESTUDI GENERAL DE LLEIDA (PRIMERA UNIVERSITAT DE LA CORONA )
ANY 1300 atorgat pel rei Jaume II. Butlla Papal del Papa Bonifaci VIII.
Ubicat al barri de Sant Andreu (Actual Barri del Pla). Vora l´esglèsia de Sant Martí.
En la Universitat els estudis es dividien en tres nivells:
- LES ARTS LIBERALS: El Trivium: (Gramàtica, Dialèctica i Retòrica)
Impartit tot en llatí.
- LA LICENCIATURA: Especialització dels estudis.(Medicina,Dret etc...)
- EL DOCTORAT. (Grau màxim d´estudis)
Venien estudiants d´arreu del País i tots els membres de la comunitat tenien alguns privilegis
Gaudien d´una jurisdiccio pròpia i especial i de diverses llibertats i drets i deures.
Alguns personatges il.lustres vinculats a L´Estudi General fóren Alfons de Borja, Anselm Turmeda,
Sant Josep de Calasanç, Sant Vicenç Ferrer i altres càrrecs polítics de l´època.
Tenien molt prestigi els estudis de Medecina i de Dret Canònic i Civil.
L´Estudi General, podia tirar endavant econòmicament gràcies al seu finançament pel dret de bancatge i l'impost sobre el vi
L´Estudi General entrà en decadència cap a meitat del S.XV amb la competència i sorgiment
Aquests Estudis no eren a l´abast de tot-hom. La majoria de la població restava analfabeta.
dimarts, 23 d’agost del 2011
Astronomia
Aquest power és molt interessant:
Cliqueu aquí per veure el powerpoint
Aquest vídeo és una història dels descobriments en l'astronomia:
Cliqueu aquí per veure el powerpoint
Aquest vídeo és una història dels descobriments en l'astronomia:
L'astronomia comença amb els mesopotàmics, fa uns quatre mil anys. Després, els grecs, que eren uns grans geòmetres, van dona-li un impuls fonamental. Malauradament, els romans van paralitzar-la. Però els àrabs van preservar l'astronomia antiga i van fer possible els grans avenços del Renaixement.
dilluns, 22 d’agost del 2011
El sistema geocèntric
LA TERRA AL CENTRE DE L'UNIVERS – SISTEMA GEOCÈNTRIC
Plató i Aristòtil ja van escriure sobre aquest tema. Per Plató (427 a 347 a.C.), la Terra era una esfera immòbil situada al centre de l'univers i la resta d’objectes celestes es movien al seu voltant seguint òrbites circulars.
El sistema heliocèntric
LA TERRA DEIXA EL CENTRE – SISTEMA HELIOCÈNTRIC.
Nicolau Copèrnic (1473 a 1543) al seu tractat De revolutionibus orbium coeslestium va postular que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant del Sol.
La música medieval
A través de la taula de Sant Vicenç d'Àger podem estudiar diferents instruments musicals medievals, molts d'ells ja es coneixien a l'antigor.
En la pintura renaixentista de temàtica religiosa són molt corrents les representacions d’àngels músics que acompanyen Jesucrist, la Verge o els Sants.
Instrument musical de vent-fusta del grup dels aeròfons de bisell. La flauta de tres forats pertany concretament al grup dels anomenats flageolets que inclou aquells instruments que disposen d'una canalització que dirigeix l'aire directament al bisell, fet que no es produeix en altres flautes com la quena o la flauta travessera.
ÀNGELS MÚSICS
En la pintura renaixentista de temàtica religiosa són molt corrents les representacions d’àngels músics que acompanyen Jesucrist, la Verge o els Sants. La tria dels instruments que apareixen en una pintura no és casual i tots tenen una raó de ser, en alguns casos simbòlica i en altres territorial. Entre els primers, és interessant destacar l’arpa que es considera l’instrument més important (juntament amb la lira) de l’antic orient, l’orgue que fou l’instrument per excel·lència de la música religiosa cristiana i que, com en sonar fa passar aire pels tubs, se’l considera un símbol de l’Esperit Sant. El saltiri i la flauta de tres forats són clars exemples d’instruments populars que reprodueixen una fórmula molt habitual en moltes zones dels Pirineus. La vihuela i el llaüt, per la seva part, són els instruments cortesans renaixentistes per excel·lència que van tenir una gran difusió durant aquesta etapa i que, per contra, van decaure durant el Barroc.
FLAUTA DE TRES FORATS
Instrument musical de vent-fusta del grup dels aeròfons de bisell. La flauta de tres forats pertany concretament al grup dels anomenats flageolets que inclou aquells instruments que disposen d'una canalització que dirigeix l'aire directament al bisell, fet que no es produeix en altres flautes com la quena o la flauta travessera. Són uns instruments molt difosos per tota la Península Ibérica i presenten múltiples variants segons les zones.
La flauta de tres forats és un dels tipus de flautes més antics que es conserven actualment. És molt probable que la primera flauta fos simplement un tub sense forats però aquesta limitació se superà en veure que amb un forat tapat o destapat s'ampliaven sensiblement les possibilitats sonores. Així, fent combinacions entre les digitacions que permeten els tres forats d'aquestes flautes i diferents pressions d'aire es pot passar de l'octava.
L’afinació d’aquestes flautes és complexa, no hi ha un model únic donat que encara avui es continuen fent a mà o amb torns rudimentaris i els forats es fan en base a patrons antics o amb mesures casolanes.
L’afinació d’aquestes flautes és complexa, no hi ha un model únic donat que encara avui es continuen fent a mà o amb torns rudimentaris i els forats es fan en base a patrons antics o amb mesures casolanes.
A la flauta de tres forats, aquests estan disposats dos al davant i un al darrera. A més, es toca només amb la mà esquerra mentre; així, en tenir lliure la mà dreta a l'intèrpret de flauta de tres forats li és possible tocar simultàniament el tambor de cordes (o altres instruments de percussió).
dimecres, 17 d’agost del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)